Salomón

En la pel•lícula titulada Salomón, vaig poder observar com des d’un principi s’expressaven els primers símptomes racistes de l’home vell cap als immigrants. Per tant, des d’un començament s’entreveu una impressió negativa de l’home, sense saber ben bé els detalls d’aquesta actitud amb la què actua. Insults continus sense cap mena de justificació fa que te n’adonis o entenguis que l’home vell és una persona arrelada al seu poble on es veu clarament que es contrari a l’arribada dels immigrants al poble en el que viu.

Un dels fets importants a destacar des del meu punt de vista, és un fragment on es veu que els amics de Salomón, el recolzen i l’animen a que no li faci massa cas als insults que rep per part de l’home vell, però ell els ignora i decideix demanar-li perdó a l’home vell per haver jugat sense permís a la petanca. En un principi, s’entreveu que el perdona, fent un primer pas d’acceptació envers ell. Cal destacar però que, quan l’home vell s’adona que en Salomón no participarà en el campionat del poble, torna a fer un comentari despectiu envers ell. Malgrat això, finalment, li deixa el joc de petanques a casa seva. Aquest gest fa que es deixi veure que hi ha hagut una evolució important des del principi de la pel•lícula, però malgrat aquesta evolució, no és suficient, ja que en primer lloc, tu no pots exigir un canvi d’actituds ni d’ideals si aquella persona no ho vol i en segon terme, perquè tampoc es possible amb tan poc temps.

És possible el canvi d'actitud?

Realment un canvi d’actituds és molt difícil. Penso que és un procés que requereix temps i conscienciació sobre el tema de la immigració. És a dir, un canvi d’actituds no es pot aconseguir d’un dia per l’altra. Una persona, pot tenir unes idees, unes creences que difícilment podrà desistir d’elles o podrà canviar-les. Un exemple molt clar el tenim en la pel•lícula Salomón, en la qual l’home vell mostra un procés per entendre la dificultat de l’adaptació dels joves immigrants que viuen en el poble en el qual pertany. És a dir, en el fons ell se n’adona que en Salomón té bones intencions, però malgrat això, sembla una paradoxa ja que veus un petit avanç en l’actitud de l’home vell, però al final de la pel•lícula, sembla que torni a fer una petita retrospecció. Això em dóna a pensar, que el canvi d’actituds és un procés molt lent i necessari de molts arguments, per tal de fer-te adonar que possiblement allò que penses és erroni. Malgrat tots els arguments que et puguin donar, l’home vell es manté ferm en els seus ideals, i difícilment mostrarà un gran avenç. Entenc la seva postura ja que és un home gran el qual el pensament que pugui tenir ell no és el mateix que el què pugui tenir una persona més oberta al canvi.

Moltes vegades per tal de facilitar un canvi d’actituds seria necessari crear certs recursos. La majoria de vegades, veiem una societat que opina sense tenir uns fonaments reals darrere, però que cada cop més, sembla estar interessada per veure què passa realment al seu voltant. Malgrat tot, cal reflexionar sobre la creença que és té envers el canvi d’actituds. Ens hauríem de preguntar, una societat en la qual hi hagi una igualtat de drets i d’oportunitats per a tots els individus, que denunciï les actituds de rebuig i que defensi la diversitat cultural, és la societat que esperem?, és realment el què volem?. Suposo que aquesta serà la realitat d’un gran percentatge de la societat, ja que seria “allò ideal”, però sempre queda una minoria o un cert percentatge que no es mostra d’acord amb aquestes idees. El que queda clar és que, cal desmuntar els estereotips sobre “l’altra” persona, i no jutjar per la primera impressió.